martes, 16 de junio de 2020

Piscina del CEM Turó de la Peira

El proper dilluns 22 de juny tornarà a obrir la piscina del CEM Turó de la Peira 🏊‍♀️🏊
Aquesta setmana atenen a la recepció de la piscina de 9 a 20h de dilluns a divendres per a més informació 
Podeu seguir a la piscina a Instagram
https://instagram.com/cemturodelapeira?igshid=i0pw8tzyilxh

viernes, 12 de junio de 2020

Gaudeix de Sant Joan amb seguretat a Nou Barris

10/06/2020 - 12:20 h
El districte tancarà el parc del Turó de la Peira en el marc de la covid-19 per evitar aglomeracions
La covid-19 obligarà aquest any a gaudir de la festa de Sant Joan de manera diferent. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona ha previst una sèrie de mesures per fer compatible la celebració de l’arribada de l’estiu amb els protocols de salut.
D’entrada, enguany, el Consistori no impulsarà cap festivitat i recomana la celebració de petit format, preferentment en un entorn familiar o proper a la casa i el barri.
A més, es contemplen una sèrie de mesures:
  • El servei de metro tancarà a les 2 h de la matinada
  • S’establiran mesures de restricció a la mobilitat del vehicle privat en determinades zones i també àrees de restricció de l’aparcament
  • Es tancaran espais d’alta concentració per evitar aglomeracions. A Nou Barris, aquest és el cas del parc del Turó de la Peira
  • No es podrà celebrar la revetlla a les platges. Romandran tancades de les 20 h del 23 de juny a les 10 h del dia 24. Tampoc obriran les guinguetes
  • No s’autoritzaran fogueres, llevat de les que es plantegin com un acte de petit format tipus fogueró, degudament encerclat, i amb aforament reduït i controlat
Esdeveniments a l’espai públic
Els esdeveniments a l’espai públic tindran aquest any una sèrie de condicionants:
  • L’aforament màxim en fase 2 serà de 400 persones. En fase 3, de 800
  • La participació en algun dels esdeveniments organitzats necessitarà de reserva prèvia
  • No es podran celebrar esdeveniments en què el contacte entre les persones sigui imprescindible
  • Les entrades i sortides de l’espai, així com la circulació interior, haurà d’estar ben definida
https://ajuntament.barcelona.cat/noubarris/ca/noticia/gaudeix-de-sant-joan-amb-seguretat-a-nou-barris_958893

JOSÉ LUIS PICO, PRESIDENT DE LA MONTSANT: "ELS CLUBS SOM UN ELEMENT SOCIAL, ESPORTIU I EMOCIONAL, MÉS ENLLÀ DEL QUE PUGUI PENSAR LA GENT”

12/06/2020
Parlem amb José Luis Pico, president del FS Montsant, un apassionat del futbol sala que és al capdavant d'un club de barri barceloní del districte de Nou Barris amb 37 anys d'història.
El Pico, com així el coneix tothom, analitza la situació actual dels clubs davant la crisi generada per la Covid-19. També ens explica la història del seu club tot recordant els millors moments i la feina que ha tingut per gaudir d'un nou pavelló totalment equipat. Per últim, fa un repàs a l'actualitat del futbol sala a nivell federatiu i ens explica la difícil tasca de la figura del president.
Com creu que afectarà la Covid-19 al món de l’esport?
Ho veig amb molta preocupació, com a club modest de barri que som. Suposo que aquesta preocupació també la tindran la majoria de clubs de Catalunya i de tot l'Estat.
També em preocupa quan es podran reprendre les competicions de la propera temporada, que calculo que serà al setembre o octubre, i si existirà per part de les federacions algun tipus d’ajut en quan al pagament de les llicències i altres despeses. També els ajuts dels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per poder tirar endavant enfront d'aquesta crisi social que ha comportat que molts pares es quedin sense feina i que això pugui dificultar que els seus fills continuïn amb les activitats extraescolars esportives, que personalment trobo essencials.
També estem pendents de rebre les subvencions atorgades, ja que encara no ens han arribat. L’altre dia vam tenir una reunió telemàtica amb el secretari general de l’Esport de la Generalitat, Gerard Figueras i ens va comunicar que davant d’aquesta crisi, havien previst unes partides econòmiques que encara no sabem quan arribaran.
Al meu club, mai cap nen o nena s'ha quedat sense jugar per motius econòmics, sempre hem buscat solucions de tot tipus. Per això m'agradaria que es tingués en compte que tots junts afrontarem una crisi econòmica molt important i, per tant, ens han d’ajudar als clubs per tirar endavant tots plegats.
Expliqui'ns la trajectòria del seu club des de la seva fundació, així com el nombre de federats que hi han passat i aquells moments que més recordi i que vulgui destacar.
La Montsant es va crear l’any 1983 al barri del Turó de la Peira i Nou Barris, amb l'idea de començar una nova activitat esportiva per als joves, molts d’ells immersos en una situació social difícil i complicada.
En primer lloc, vam crear un equip de categoria juvenil que participava a la lliga dels Consells de barri, competició organitzada pel CEEB i que en aquells anys es disputava per barris. Poc després vam aconseguir formar un nou equip, de categoria aleví.
El nostre és un club social a les categories inferiors, on no es prioritza la qualitat esportiva, sinó que el més important és que els nois i noies puguin gaudir d’una activitat lúdica, cultural i esportiva.
Actualment tenim 17 equips, i anys enrere pràcticament sempre n’hem tingut entre 8 i 12. La Montsant és un club totalment social on celebrem moltes més activitats que les esportives. Celebrem la Cavalcada de Reis al Nadal, el Carnestoltes, fem un quiosc per Sant Jordi per captar fons, i el dia de Cap d’Any també fem una festa en un local cedit per l'Ajuntament. És per això que la Montsant és un símbol al barri del Turó de la Peira al districte de Nou Barris, i no només a nivell esportiu.
Un dels moments que jo recordo molt especialment és quan vam assolir l'ascens amb l’equip juvenil a categories nacionals, o quan vam aconseguir amb el primer equip l’ascens a la 2a Divisió B estatal, on fèiem desplaçaments a les illes Balears o a València.
Per a nosaltres, la sortida que la Federació Catalana de Futbol Sala dóna als seus clubs a nivell europeu també ha estat fonamental per haver gaudit com a club, amb viatges a Brussel·les i a Itàlia. Cal recordar que el nostre és un club modest on tothom paga la seva quota i, per tant, el fet de poder viatjar a l’estranger amb la samarreta del teu club és una experiència immillorable.
Ens consta que ha lluitat molt per tenir un pavelló al barri. Què significa per vostès disposar, després de tants anys, de les noves instal·lacions que ara gaudeixen?
La Montsant sempre s’ha caracteritzat per les seves mancances en quant a instal·lacions. Dels 37 anys que té el club, 36 hem estat jugant en un pista descoberta, amb totes les incomoditats que això comporta: problemes d’il·luminació, d’humitat, pluja,… El primer equip sempre ha entrenat en condicions precàries, però hem pogut sobreviure a tots aquests entrebancs.
Sí que és cert que la família de la Montsant troba a faltar la pista de tota la vida, aquella per on han passat infinitat de joves, adolescents i adults, ja que aquella pista va complir amb una veritable i necessària acció social al barri del Turó de la Peira.
Però desprès d’insistir i insistir durant molts anys, un i altre cop, i havent mantingut nombroses reunions amb diferents governs de l’Ajuntament de Barcelona, vam aconseguir que, allà on hi havia la piscina, es planifiqués una solució al respecte. Vam aconseguir al juny del darrer any que es s'inaugurés un pavelló totalment condicionat amb totes les prestacions possibles. Tant nosaltres com el Club Natació Atlètic Barceloneta ens vam presentar a la gestió del mateix, però finalment no se’ns va concedir la gestió, però vam aconseguir un acord molt satisfactori amb l’Ajuntament i el districte de Nou Barris, i a la Montsant se la considera usuari preferent.
Vull deixar clar que, per part de la direcció del pavelló, hem tingut les majors facilitats. Suposo que la gestora de la instal·lació sabia el que significava per a nosaltres i per al barri el nou pavelló, tant a nivell emocional com a nivell  social. Vull donar les gràcies a David, el seu director, i a tot el personal de manteniment per totes les facilitats que ens trobem en el dia a dia. Ens han cedit un espai on nosaltres rebem a la gent, en un despatx. Gaudim de la disponibilitat dels vestidors. També hi ha una sala de reunions que, sol·licitant-la, sempre està a la nostra disposició per informar els pares i jugadors, ja que a l’antiga pista no teníem cap lloc habilitat, i a més gaudim de 32 hores setmanals al pavelló i podem cobrir les necessitats del club.
Com veu la realitat del nostre esport? Que li sembla que hi hagin dues federacions a Catalunya on es practiqui el mateix esport? Pensa que haurien d’unir-se en un futur? Troba normal l’existència de dues federacions? Com veu el futur federatiu del nostre esport?
El fet que hi hagin dues federacions on es juga al mateix esport és, sense dubte, un tema peculiar i singular. És difícil d'entendre. Existeix la FCF, on el futbol sala ha estat històricament el germà petit del futbol 11, ja que no es destinaven els esforços i els ajuts de la mateixa manera. Actualment, el futbol sala a la FCF, que depèn de la RFEF, va guanyant-se el seu propi espai en el si de la FCF i s’han rebut subvencions que han suposat un veritable alleujament econòmic que ha anat molt bé. Per la seva part, la FCFS ens ha ofert i ens facilita a clubs modestos com el nostre la possibilitat de participar en competicions europees. Per mi suposa, com a president i màxim responsable de la Montsant, un orgull el fet de poder tenir aquesta possibilitat de participar contra clubs de la Segona Divisió d'Itàlia, o el Dinamo de Moscou. Aquesta possibilitat no és a l’abast de tothom i me’n sento molt orgullós. Hem anat a França, a Bèlgica i a Itàlia, i vam viure una experiència genial i esperem seguir gaudint-la.
Crec que ambdues federacions haurien d’unir-se i hi haurien de participar persones d’ambdós estaments, deixant de costat les diferències que puguin tenir i altres discrepàncies amb l’objectiu comú de millorar el futbol sala català. Directius de les dues federacions haurien d’asseure’s, parlar i buscar el millor acord possible per al nostre esport.
Un futur del nostre esport que, ara per ara, és complicat. Ja veurem com en sortirem, d’aquesta crisi sanitària i econòmica, i també emocional. Suposo que com tots els esports, ens hem d’adonar del fet que existeixen molts clubs modestos i de barri que, sense l’ajut i el recolzament econòmic, hauran de desaparèixer. Hem de mentalitzar els directius i els polítics que l’esport és una eina d’unió i cohesió molt important i que és vital en l’actual societat. No vull imaginar un nen que no pot fer esport degut a que els seus pares han perdut la feina i no poden fer front a les quotes esportives. Què li diem al nen o nena que no pot fer esport? És important que els polítics i directius reflexionin sobre el tema, ja que molts clubs som un element social, esportiu i emocional, més enllà del que pugui pensar la gent.
Com valora la gestió de la junta directiva de la FCFS, encapçalada pel seu president Dani Vives en els darrers quatre anys?
La gestió a la FCFS sempre ha estat complicada. La FCFS ve de vàries incidències greus en els darrers anys, quan el senyor Zamora n'era el president, fa 13 anys concretament. La gestió actual es por considerar bona, dolenta o regular, això evidentment seria el més fàcil. Jo crec que travessa una situació difícil i complicada.
Desconec si arribarà el moment en què la FCF i la FCFS es puguin fusionar pel bé del nostre esport. Potser seria el millor. Però el que sí que demanaria a l’actual directiva, com als que van ser-hi, com als que vulguin entrar, és que s'uneixin dins de la FCFS. Que deixin al marge els seus ideals polítics i partidistes, de lluites de poder. El més important és que tothom que vulgui ajudar i involucrar-se en el si de la FCFS pugui integrar-s’hi, deixant de banda les possibles discrepàncies, i s’arribi a un acord pel futur de la FCFS.
Al principi, amb el Dani Vives vaig tenir algunes discrepàncies, però després de vàries reunions mantingudes amb ell -i que consti que jo no faig la pilota a ningú-, reconec que el seu paper al capdavant és difícil  en quant al nombre de clubs i d’ingressos, fet que dificulta molt la gestió. Tot passa per unir les dues federacions, tema difícil, i en el seu defecte el millor seria que tothom que s’estima a la FCFS anés en la mateixa direcció i tothom aportés el seu gra de sorra per tal que la Federació continués creixent de cara al futur.
La feina d’un president és prendre decisions. Jo també sóc president, i de vegades encerto i de vegades m’equivoco, però és la meva responsabilitat.

https://www.futsal.cat/news/5ee31fd48b35d303fb73ba6f