12/06/2020
Parlem amb José Luis Pico, president del FS Montsant,
un apassionat del futbol sala que és al capdavant d'un club de barri
barceloní del districte de Nou Barris amb 37 anys d'història.
El
Pico, com així el coneix tothom, analitza la situació actual dels clubs
davant la crisi generada per la Covid-19. També ens explica la història
del seu club tot recordant els millors moments i la feina que ha tingut
per gaudir d'un nou pavelló totalment equipat. Per últim, fa un repàs a
l'actualitat del futbol sala a nivell federatiu i ens explica la
difícil tasca de la figura del president.
Com creu que afectarà la Covid-19 al món de l’esport?
Ho
veig amb molta preocupació, com a club modest de barri que som. Suposo
que aquesta preocupació també la tindran la majoria de clubs de
Catalunya i de tot l'Estat.
També em preocupa quan es podran
reprendre les competicions de la propera temporada, que calculo que serà
al setembre o octubre, i si existirà per part de les federacions algun
tipus d’ajut en quan al pagament de les llicències i altres despeses.
També els ajuts dels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya per poder
tirar endavant enfront d'aquesta crisi social que ha comportat que
molts pares es quedin sense feina i que això pugui dificultar que els
seus fills continuïn amb les activitats extraescolars esportives, que
personalment trobo essencials.
També estem pendents de rebre les
subvencions atorgades, ja que encara no ens han arribat. L’altre dia vam
tenir una reunió telemàtica amb el secretari general de l’Esport de la
Generalitat, Gerard Figueras i ens va comunicar que davant d’aquesta
crisi, havien previst unes partides econòmiques que encara no sabem quan
arribaran.
Al meu club, mai cap nen o nena s'ha quedat sense
jugar per motius econòmics, sempre hem buscat solucions de tot tipus.
Per això m'agradaria que es tingués en compte que tots junts afrontarem
una crisi econòmica molt important i, per tant, ens han d’ajudar als
clubs per tirar endavant tots plegats.
Expliqui'ns la
trajectòria del seu club des de la seva fundació, així com el nombre de
federats que hi han passat i aquells moments que més recordi i que
vulgui destacar.
La Montsant es va crear l’any 1983 al barri
del Turó de la Peira i Nou Barris, amb l'idea de començar una nova
activitat esportiva per als joves, molts d’ells immersos en una situació
social difícil i complicada.
En primer lloc, vam crear un equip
de categoria juvenil que participava a la lliga dels Consells de barri,
competició organitzada pel CEEB i que en aquells anys es disputava per
barris. Poc després vam aconseguir formar un nou equip, de categoria
aleví.
El nostre és un club social a les categories inferiors, on
no es prioritza la qualitat esportiva, sinó que el més important és que
els nois i noies puguin gaudir d’una activitat lúdica, cultural i
esportiva.
Actualment tenim 17 equips, i anys enrere pràcticament
sempre n’hem tingut entre 8 i 12. La Montsant és un club totalment
social on celebrem moltes més activitats que les esportives. Celebrem la
Cavalcada de Reis al Nadal, el Carnestoltes, fem un quiosc per Sant
Jordi per captar fons, i el dia de Cap d’Any també fem una festa en un
local cedit per l'Ajuntament. És per això que la Montsant és un símbol
al barri del Turó de la Peira al districte de Nou Barris, i no només a
nivell esportiu.
Un dels moments que jo recordo molt especialment
és quan vam assolir l'ascens amb l’equip juvenil a categories nacionals,
o quan vam aconseguir amb el primer equip l’ascens a la 2a Divisió B
estatal, on fèiem desplaçaments a les illes Balears o a València.
Per
a nosaltres, la sortida que la Federació Catalana de Futbol Sala dóna
als seus clubs a nivell europeu també ha estat fonamental per haver
gaudit com a club, amb viatges a Brussel·les i a Itàlia. Cal recordar
que el nostre és un club modest on tothom paga la seva quota i, per
tant, el fet de poder viatjar a l’estranger amb la samarreta del teu
club és una experiència immillorable.
Ens consta que ha
lluitat molt per tenir un pavelló al barri. Què significa per vostès
disposar, després de tants anys, de les noves instal·lacions que ara
gaudeixen?
La Montsant sempre s’ha caracteritzat per les seves
mancances en quant a instal·lacions. Dels 37 anys que té el club, 36
hem estat jugant en un pista descoberta, amb totes les incomoditats que
això comporta: problemes d’il·luminació, d’humitat, pluja,… El primer
equip sempre ha entrenat en condicions precàries, però hem pogut
sobreviure a tots aquests entrebancs.
Sí que és cert que la
família de la Montsant troba a faltar la pista de tota la vida, aquella
per on han passat infinitat de joves, adolescents i adults, ja que
aquella pista va complir amb una veritable i necessària acció social al
barri del Turó de la Peira.
Però desprès d’insistir i insistir
durant molts anys, un i altre cop, i havent mantingut nombroses reunions
amb diferents governs de l’Ajuntament de Barcelona, vam aconseguir que,
allà on hi havia la piscina, es planifiqués una solució al respecte.
Vam aconseguir al juny del darrer any que es s'inaugurés un pavelló
totalment condicionat amb totes les prestacions possibles. Tant
nosaltres com el Club Natació Atlètic Barceloneta ens vam presentar a la
gestió del mateix, però finalment no se’ns va concedir la gestió, però
vam aconseguir un acord molt satisfactori amb l’Ajuntament i el
districte de Nou Barris, i a la Montsant se la considera usuari
preferent.
Vull deixar clar que, per part de la direcció del
pavelló, hem tingut les majors facilitats. Suposo que la gestora de la
instal·lació sabia el que significava per a nosaltres i per al barri el
nou pavelló, tant a nivell emocional com a nivell social. Vull donar
les gràcies a David, el seu director, i a tot el personal de manteniment
per totes les facilitats que ens trobem en el dia a dia. Ens han cedit
un espai on nosaltres rebem a la gent, en un despatx. Gaudim de la
disponibilitat dels vestidors. També hi ha una sala de reunions que,
sol·licitant-la, sempre està a la nostra disposició per informar els
pares i jugadors, ja que a l’antiga pista no teníem cap lloc habilitat, i
a més gaudim de 32 hores setmanals al pavelló i podem cobrir les
necessitats del club.
Com veu la realitat del nostre esport?
Que li sembla que hi hagin dues federacions a Catalunya on es practiqui
el mateix esport? Pensa que haurien d’unir-se en un futur? Troba normal
l’existència de dues federacions? Com veu el futur federatiu del nostre
esport?
El fet que hi hagin dues federacions on es juga al
mateix esport és, sense dubte, un tema peculiar i singular. És difícil
d'entendre. Existeix la FCF, on el futbol sala ha estat històricament el
germà petit del futbol 11, ja que no es destinaven els esforços i els
ajuts de la mateixa manera. Actualment, el futbol sala a la FCF, que
depèn de la RFEF, va guanyant-se el seu propi espai en el si de la FCF i
s’han rebut subvencions que han suposat un veritable alleujament
econòmic que ha anat molt bé. Per la seva part, la FCFS ens ha ofert i
ens facilita a clubs modestos com el nostre la possibilitat de
participar en competicions europees. Per mi suposa, com a president i
màxim responsable de la Montsant, un orgull el fet de poder tenir
aquesta possibilitat de participar contra clubs de la Segona Divisió
d'Itàlia, o el Dinamo de Moscou. Aquesta possibilitat no és a l’abast de
tothom i me’n sento molt orgullós. Hem anat a França, a Bèlgica i a
Itàlia, i vam viure una experiència genial i esperem seguir gaudint-la.
Crec
que ambdues federacions haurien d’unir-se i hi haurien de participar
persones d’ambdós estaments, deixant de costat les diferències que
puguin tenir i altres discrepàncies amb l’objectiu comú de millorar el
futbol sala català. Directius de les dues federacions haurien
d’asseure’s, parlar i buscar el millor acord possible per al nostre
esport.
Un futur del nostre esport que, ara per ara, és
complicat. Ja veurem com en sortirem, d’aquesta crisi sanitària i
econòmica, i també emocional. Suposo que com tots els esports, ens hem
d’adonar del fet que existeixen molts clubs modestos i de barri que,
sense l’ajut i el recolzament econòmic, hauran de desaparèixer. Hem de
mentalitzar els directius i els polítics que l’esport és una eina d’unió
i cohesió molt important i que és vital en l’actual societat. No vull
imaginar un nen que no pot fer esport degut a que els seus pares han
perdut la feina i no poden fer front a les quotes esportives. Què li
diem al nen o nena que no pot fer esport? És important que els polítics i
directius reflexionin sobre el tema, ja que molts clubs som un element
social, esportiu i emocional, més enllà del que pugui pensar la gent.
Com valora la gestió de la junta directiva de la FCFS, encapçalada pel seu president Dani Vives en els darrers quatre anys?
La
gestió a la FCFS sempre ha estat complicada. La FCFS ve de vàries
incidències greus en els darrers anys, quan el senyor Zamora n'era el
president, fa 13 anys concretament. La gestió actual es por considerar
bona, dolenta o regular, això evidentment seria el més fàcil. Jo crec
que travessa una situació difícil i complicada.
Desconec si
arribarà el moment en què la FCF i la FCFS es puguin fusionar pel bé del
nostre esport. Potser seria el millor. Però el que sí que demanaria a
l’actual directiva, com als que van ser-hi, com als que vulguin entrar,
és que s'uneixin dins de la FCFS. Que deixin al marge els seus ideals
polítics i partidistes, de lluites de poder. El més important és que
tothom que vulgui ajudar i involucrar-se en el si de la FCFS pugui
integrar-s’hi, deixant de banda les possibles discrepàncies, i s’arribi a
un acord pel futur de la FCFS.
Al principi, amb el Dani Vives
vaig tenir algunes discrepàncies, però després de vàries reunions
mantingudes amb ell -i que consti que jo no faig la pilota a ningú-,
reconec que el seu paper al capdavant és difícil en quant al nombre de
clubs i d’ingressos, fet que dificulta molt la gestió. Tot passa per
unir les dues federacions, tema difícil, i en el seu defecte el millor
seria que tothom que s’estima a la FCFS anés en la mateixa direcció i
tothom aportés el seu gra de sorra per tal que la Federació continués
creixent de cara al futur.
La feina d’un president és prendre
decisions. Jo també sóc president, i de vegades encerto i de vegades
m’equivoco, però és la meva responsabilitat.
https://www.futsal.cat/news/5ee31fd48b35d303fb73ba6f
